El valor d'un amic

Avui us explicaré una història que vosaltres mateixos podeu explicar a un amic si veieu que us necessita, i si no creieu que aquesta història es pugui acabar d'adecuar doncs sempre teniu la història del "pipopotamó" (amb accent a la o ultima i pronunciat en frances) que si mai tinc temps també la posarem aqui vale? vingan us deixo amb la història... (en castellà)

En Pau, tot trist i abatut de tant pensar, va quedar amb la seva amiga, la Laura, per pendre un cafetó en un Bar.
Deprimit va explicar les seves angusties a la seva amiga; que la feina, els calers, la relació de parella, vaja la seva vocació!, tot semblava estar anant malament a la vida d'en Pau.
La Laura va posar-se la ma al bolso, va treure'n la cartera i va agafar el vitllet més gran que duia, en aquell cas, u de 50€ i li va dir:
Vols aquest vitllet?

El Pau un xic confús al principi, li va contestar, mmmm CLAR! Laura són 50€, qui no els voldria?
Llavors la laura va agafar el bitllet amb un dels seus punys i el va arrugar fins a fer-lo una petita bola.

Va obrir la ma i va ensenyar la piloteta al Pau, i li va tornar a preguntar;
I ara també el vols?

- Laura, no sé Laura, no sé pas on vols arribar però segueixen sigunt els 50€. Clar que m'el quedo si m'el dones!
La Laura va desplegar el bitllet, el va tirar a terra i amb el peu el va estar xafant una bona estona, recollint-lo ben brut i marcat...
Encara en vols?

- Mira Laura, segueixo sense entendre que em vols dir, però és un vitllet de 50€, i per tant mentres no el destrueixis, conservarà el seu valor.
- Pau has de saber que encara que a vegades alguna cosa no ens surti com volem, i encara que la vida t'arrugui o et xafi, segueixes siguent tant valios com sempre hohas estat.
El que has de preguntar-te es quan vals en realitat i no quans cops t'ha donat la vida en un moment determinat!

En Pau es va quedar mirant a la Laura sense dir paraula, mentres deixava que el missatge s'absovís profundament pel seu cervell.
La Laura va posar el bitllet arrugat al davant d'en pau i amb un somriure de complice va afegir:
Guarda'l per que recordis això si et sents malament algun altre dia,... però em deus un bitllet nou de 50€ per poder utilitzar-lo amb el pròxim amic que ho necessiti.
Dient això i fent-li un peto a la galta es va allunyar i va sortir cap a la porta. El Pau va tornar a mirar el bitllet va somriure, i el va guardar amb una energia renovada. Una estoneta després va cridar al cambrer per pagar...
Quantes vegades hem dubtat del nostre propi valor, pensant que ens mereixem més i que podem aconseguir-ho si ens ho proposem? Sàpigues que no n'hi ha prou només amb proposar-s'ho, cal actuar, i existeixen molts camins!