La transpirenaica
Millor - Pitjor
la millor foto:
(idea extreta de la pelicula història de lo nuesto - molt xula per cert)
|
El Millor: |
El pitjor: |
|||
| Va ser el dia que tot i no poder passar per la neu durant tot el viatge, vam estar obrint camí durant hores i hores, amb un sol explèndid, i un bon temps que va fer que tots els desitjos de tothom es complissin (respecte al clima) feia calor, vaig anar amb samarreta i ulleres de sol nomès! Estavem a un pilot de metres d'altura i feia un temps bonissim. A més a més, estava al grup de davant i estava entre els primers, vaig passar sobre neu verge, casi verge, molt xafada, amb molt gruix, per fang que deixava la neu bén marrona, vam patir per obrir camí sobre neu d'un pamp, de dos pamps, després de 3 pamps, de 4 pamps, la neu al final arribava a la parrilla de davant, feiem dos metres endavant, i es parava el quat, agafavem envalació i dos metres més, fins que ... els quats deien que prou. la tornada va ser el més fàcil de l'etapa, (és a dir, passar pel camí de neu que ja era overt, i hi havien passat uns 40 quats avans. o sigui la cosa més fàcil del món!). Segurament va ser el millor moment de tota la travessia. | El pitjor va ser un ensurt que em vaig endur
en una corva... i és que encara que no ho sembli, per que per sort la vaig
sortejar "prou bé", no recordo ni a quina etapa era, però era una
corva mitj asfaltada i ambterra, l'aigua l'havia erosionat i s'hi havien fet uns
forats molt profunds i molt frossos n'hi havien 3 o 4, i no els vaig veure fins
ser-hi a tocar, no tinc ni idea de com vaig fer la corva, però la vaig fer
apurant molt i molt tancada! Van ser uns segons de "pànic" però ja
se sap que formen part del quat. Tot i que segons vam parlar després no vaig
pas ser lúnic que vag esglaiar-me amb aquells bots... ja que un dels
xicots del nostre grup s'hi va posar de plè, encara que
"miraculorament" en va sortir amb una maniobra
"mestra" (també es podria dir de casualitat)
= : c ) |
|||
|
|
